Dòlmens i oratoris

Les restes i rastres de l'home primitiu cal cercar-los en els dòlmens de Padrós, Masclamí, Gavatx o Criac entre d'altres.

Els oratoris que encara queden dempeus es troben situats prop del poble sota l'indret de les Costes, del Viver. En resten dos dempeus i antigament eren llocs de processons i pregàries. Són uns testimonis muts de costums i tradicions de fa segles quan la pietat popular era molt més religiosa que no pas ara.

Es ben sabut que cap als segles XVII, XVIII i XIX Castellterçol va viure la seva època més florida en tots els aspectes: els famosos teixits de llana i el gremi dels Paraires que tanta fama van tenir a Catalunya i arreu de la península, el gremi de Pouers que treballaven en el negoci del gel, el creixement de la població i la configuració del poble molt semblant a la forma que té avui i també una època en que la religió cristiana era de pràctica obligada des de que hom venia al món.

Tot fa pensar, doncs, que a la zona esmentada del Viver i des de l'Era de Cal Campana fins a la casa de Salavert, s'hi van construir els oratoris, que donat que serien pedrons per ubicar-hi els misteris del Via-Crucis, i com que aquesta devoció popular té 14 estacions, tot fa pensar que n'hi deurien haver com a mínim una dotzena, ja que el costum era de resar la primera estació i la darrera dins l'església parroquial.
Molta gent gran recorda avui encara, d'haver-ne vist en peu mitja dotzena.

dolmens_oratoris